Algunes d'aquestes entrevistes estan extretes del blog de la temporada passada: http://pradenc-femeni.blogspot.com
Tere Rovira
La Tere Rovira és la creadora d'aquesta web, ah! i la nostra jugadora polivalent
Com moltes noies vaig començar a jugar a futbol amb nens. El primer equip va ser el Manresa, on hi vaig començar a jugar amb 9 anys. L’any següent ho vaig fer amb el Païdos, també amb nois, però em sentia molt incòmode i vaig plegar. Més tard, després d’un any sabàtic, als 12 vaig començar a jugar amb noies al ja desaparegut Torroella, primer a futbol 7 i després a futbol 11. Després de 6 anys, vaig canviar d’aires i des de la temporada 07/08 que estic al Pradenc.
2. Aquesta és la teva tercera temporada al Pradenc, quina valoració en fas?
Doncs molt bona la veritat. Quan vaig venir al Pradenc, futbolísticament estava enfonsada, ja que l’anterior entrenador no confiava amb mi i jugava molt poc. Venir al Pradenc va servir per tornar a disfrutar del futbol, un esport que m’encanta. A més a més l’ambient de l’equip també hi va ajudar molt, de seguida em vaig sentir una més de l’equip i això hi va ajudar molt.
3. Què creus que pots aportar a l’equip aquesta temporada?
Aquesta temporada hem tingut baixes importants i això s’està notant. I ara és quan entre totes hem de treure les forçes necessàries i algunes més que d’altres agafar un paper ‘important’ sense por. També és veritat que tenim una plantilla curta i que no tothom pot jugar a tot arreu, per això sóc conscient que poder jugar en diferents posicions és una avantatge per mi i per l’equip.
4. Tens algún/a ídol futbolístic?
Ídol com a tal no, en el futbol masculí si que em puc fixar més en un jugador que en una altre, però cap en especial. I en l’apartat femení sempre m’han agradat les jugadores de l’Espanyol tot i que aquest estiu hi han hagut molts canvis i han anat cap a Barça, Estartit.. Si n’hagués de destacar alguna segurament seria Marta Cubí. Tot i que és davantera i és l’única posició on no he jugat mai, sempre l’he trobat una jugadora que ho dóna tot al camp i està al lloc al moment adeqüat.
5. Tu que coneixes bé el món del futbol femení, com el veus actualment?
A nivell de la màxima categoria malament, i a nivell base força bé. M’explico, aquesta temporada s’ha creat una nova Superlliga, un invent nefast de la RFEF que ha fet baixar considerablement el nivell de la màxima divisió, amb golejades més pròpies de Segona Catalana que no de Superlliga. En canvi a nivell de Primera i Segona Catalana, s’han creat nous equips, i cada vegada es poden fer lligues més competitives. És evident que encara hi han moltes golejades, però crec que són necessàries per d’aquí uns anys veure un futbol femení estable i amb grans equips.
Per altre banda la creació de les categories base, com benjamí/alevi, juvenil/cadet crec que és una de els millors coses que ha passat en el últims anys. Ja que per seguir endavant és vital tenir una base, que ara per ara s’està construint.
6. T’agradaria fer alguna cosa més a part de jugar en el món del futbol?
Ara estic a punt de ser fisio ja , i l’ideal seria treballar en el món de l’esport en general, si fós en futbol ja seria perfecte. I a part de tot el que és feina, també m’agrada molt tot aquest món del ‘periodisme aficionat’ (com es pot veure amb la web), però sempre amb l’esport pel mig.
7. Què t’ha aportat el futbol?
Difícil pregunta, m’ha aportat tantes coses que és difícil explicar-ho. Sense dubte el futbol ha sigut, és i serà una part molt important de mi, i segur que sense el futbol no hagués sigut la mateixa.
En tots aquests anys he après molt a nivell futbolístic, però el que he après a nivell personal no té preu.
Preguntes curtes:
- Què vols ser quan siguis gran? Ui, això ho veig molt lluny.
- T’agrada guanyar? Massa
- Barça o Pradenc? Del Pradenc sempre i del Barça també. La qüestió és ser blaugrana.
- Blau o vermell? Vermell
- Passada endavant o passada enrere? Passada endavant
- Tècnica o tàctica? Tàctica
- Filosofia o historia? Filosofia, que així tens una excusa per ser boig.
- LLegir o escriure? Escriure
- Alguna cosa a afegir? Fa uns mesos vaig llegir una frase que en els meus inicis del futbol m’hagués anat molt bé (ara també): Si quan fas les coses malament ningú et diu res, és que ja han perdut les esperançes en tu (Randy Pausch).
GRÀCIES TERE!
I GRÀCIES PER FER AQUESTA WEB!!
Daniela Agüero
La meva trajectòria és curta, l'any passat vaig jugar a l'Artés i era el primer any que jugava a futbol. El futbol, sempre havia estat un esport que m'encantava però ocupava un segon lloc a la meva vida. Fins fa tres anys jugava a hockey herba i era molt bona jaja (això és mig veritat), però quan vaig venir a viure a Manresa al no tenir cap club per jugar, vaig estar jugant tot un any al gimnàs amb els nois i em va agradar tant que vaig decidir apuntar-me al següent any.
2. Ets un dels nous fitxatges, què t'ha portat aquí?
M'encanta jugar i suposo que això és una raó, l'amor és una altra de les raons (que cursi que sona jaja) i crec que el bon ambient que transmet l'equip també es veu des de fora i convida a voler jugar aquí.
3. L'any passat jugaves a l'Artés, has notat molta diferència amb el Pradenc?
Sí, bastanta jeje, sembla un comentari de cabrona però sí que es nota. No vol dir que un sigui millor i l'altre pitjor, simplement són diferents maneres de jugar.
4. Una virtud i un defecte del teu joc?
Una virtud mmm, crec que és més fàcil trobar el defecte que la virtud, però diria que una virtud que tinc és que m'encanta sortir al camp i intentar donar tot el millor de mi i superar-me a cada partit. El defecte és que a vegades surt i a vegades no.
5. Com veus el nivell del teu grup 3?
La veritat és que comparant-lo amb el grup que em va tocar jugar l'any passat, aquell era més difícil, ja que teníem bons equips com Santpedor, Manresa, Gurb, Pradenc, Riudeperes.. i això es notava. Aquest any no tenim tants equips difícils.
6. En un futur et veus entrenant algun equip?
M'encantaria, sóc d'aquelles persones que si no sé alguna cosa la busco per internet, ho miro a la tele, i si fa falta vaig a la biblio jaja. Però m'intereso per aprendre i m'encantaria poder ensenyar aquestes coses a un equip.
7. Tens alguna meta a nivell futbolístic?
La meva major meta és superar-me, ser millor jugadora cada dia, seguir aprenent, corregint errors i bé per tot això serveixen els entrenaments.
8. Alguna superstició/mania alhora de jugar?
Sí, li demano a Deu que no em lesioni, és que ja passar per una lesió i la veritat no és una cosa que m'agradaria repetir. I crec que res més.
9. Algun/a jugador/a de referència?
M'agradava molt Saviola des de que jugava al River Plate a Argentina, i a qui no li agrada Messi? A qui no li agradaria tenir una mica de l'habilitat amb la que es mou pel camp de futbol? I no ens oblidem del Kun! Un gran!..
10. Què t'ha aportat el futbol?
Moltíssimes coses bones i dolentes, però totes et fan créixer com a persona. M'a donat amistats, un cos que soporta més el desgast físic jajaj, diria que més tolerància i una mica de paciència, ja que casi no en tenia i ara en tinc una mica més. També és la diversió de la meva vida, disfruto molt quan estic al camp, quan entreno, quan em surten les coses em sento realitzada.
Gràcies Daniela!
Cristina Seuva "Kappy"
1. Ets un dels nous fitxatges del Pradenc, abans havies jugat a futbol?
Doncs si, però ja fa bastants anys. De petita m’encantava jugar a futbol a l’hora del pati o fins i tot alguns dies anàvem 10 minuts o un quart abans a l’escola per tal de poder jugar-hi una estona abans d’entrar a classe. Més tard, als meus 13-14 anys vaig començar a jugar a futbol sala aquí a Prats, però pocs mesos més tard, a casa m’ho van fer deixar.
2. Has començat jugant de defensa, però quina és la posició que t’agrada més?
Sincerament de moment no tinc preferències. La veritat és que tampoc he jugat a tot arreu com per poder dir on m’agrada més. M’agrada l’idea de jugar on realment sigui més útil, cosa que moltes vegades un mateix no sap veure.
3. Que n’esperes d’aquesta temporada?
Aprendre i disfrutar del futbol i de l’equip.
4. Perquè et diuen “Kappy”?
Uff… això ve de molt lluny… del 2000 si no m’equivoco, quan cursava 4rt d’ESO. Em van batejar així degut a que en aquells temps estàvem ficats en l’organització del viatge fi de curs i jo acostumava a organitzar força a la gent, essent així com una capitana, i d’aquí “Kappy”.
5. Estàs informada de l’actualitat del futbol femení català?
La veritat és que ben poc. Actualment només segueixo resultats, notícies i classificacions relacionades amb el nostre equip, i també algu de la primera estatal femenina, perquè hi tinc una amiga que hi juga.
6. A casa t’han recolzat a jugar a futbol o t’hi han posat obstacles?
No, cap ni un. La veritat és que ara ja em deixen fer el que vulgui, i en aquest cas els va sorprendre la meva decisió, i fins i tot els va agradar.
7. Alguna superstició alhora de jugar?
Cap ni una, de moment...
8. Una frase/lema?
Mai és tard quan en tens ganes.
9. Un jugador/a a qui admiris?
Admiració... potser no és la paraula, però podria dir que des de sempre m’ha agradat força el Puyol.
10.Què t’ha aportat el futbol?
Constància en fer esport i noves i grans amistats.
GRÀCIES KAPPY!
Laia Pujol
Quina és la teva trajectòria futbolística?
Jugo a futbol des de que era petita, a l’hora del pati amb els amics o a gimnàstica, com la majoria de nens i nenes. Però fa tres anys que estic jugant amb un equip de futbol femení a Prats de Lluçanès. El primer any jugàvem a futbol set, i els dos següents anys hem jugat a futbol onze, a la categoria de segona. En els inicis del Pradenc Femení érem molt poques, però de mica en mica la plantilla es va anar fent més gran i l’equip s’ha anat consolidant. Gràcies al futbol i al Pradenc femení he conegut a grans persones i a grans amigues.
Fa 3 anys que jugues a futbol, creus que has canviat?
Si que he canviat, tan físicament com tècnicament. Totes em canviat, em assolit i après coneixements que no teníem. A part, la manera que tenia d’apreciar i entendre un esport com és el futbol, també a canviat ja que abans en molts casos no la tenia. Ara disfruto jugant a futbol i m’encanta veure partits per la televisió o anar-los a veure.
Com veus el futbol femení català? N’estàs informada?
Crec que el futbol femení està evolucionant de mica en mica, i cada cop s’està escampant més pel territori català. Però moltes vegades està penso que no està prou valorat. Hi ha moltes noies que els hi agrada jugar a futbol i són realment molt bones, però ningú no els hi dóna la facilitat o la oportunitat de jugar amb un equip de futbol. Encara queda molt perquè el futbol femení català arribi a ser valorat com el futbol masculí, però entra tots/es hem de fer que això sigui possible i que arribi a ser una realitat.
Portes el número 9, algun motiu en especial?
Des de petita que m’ha agradat el número nou. Hi ha persones que els hi agrada un cert número en concret perquè simbolitza alguna cosa per a elles. Per mi és un número especial però per cap cosa en concret, simplement sempre que he pogut l’he portat a la samarreta i m’agrada molt des de fa temps.
Perquè vas començar a jugar a futbol?
A l’ institut es va començar a parlar que a Prats es volia fer un equip de futbol femení. A la classe érem tres o quatre que ens agradava jugar a futbol i pensàvem que aquesta seria una bona oportunitat per practicar l’esport que ens agradava. A més, durant les 12 hores de futbol que es feien a l’ institut hi havíem participat majoritàriament cada any, i ho varem provar.
El primer dia ens vem trobar amb les entrenadores, l’ Elena, la Pilar i la Montse, al pavelló i ens van explicar què volien fer i quines expectatives tenien pel “pradenc femení”. L’idea ens va agradar i des de llavors que en formo part.
Quins són els objectius d’aquesta temporada?
A nivell d’equip, pensem en fer una bona temporada i que el pradenc femení quedi en una posició alta dins la classificació. També millorar certs aspectes que l’equip a de millorar, com per exemple els fores de joc. Continuar amb el companyerisme i bon rollo dins el vestuari i en el terreny de joc.
A nivell personal, algun dels objectius és millorar tan, tècnicament com físicament; donar suport a l’equip i ajudar més a dins al camp, entre d’altres.
Algun lema/frase?
“Fes-ho per mi, per tu, per tots... Lluita i aguanta!”
Què t’ha aportat el futbol?
El futbol m’ha aportat moltes coses, la majoria d’elles molt bones. La principal és conèixer a un moltes noies que si no hagués estat per aquest esport ara no serien amigues meves i la oportunitat de conèixer i viure més intensament el futbol. Però també he de dir que no tot han set bons moments en el futbol, dins l’equip també hi ha hagut discussions, baralles, plors i decepcions en veure que el resultat no era l’ esperat o que no has fet tot el que podies fer. A part dels dolents també n’hi ha hagut de bons, com alegries, somriures, victòries, gols, sopars, festes, sorpreses, grans amistats, grans persones i grans moments que no s’oblidaran durant aquest temps.
GRÀCIES LAIA!
Anna Garcia
Anna Garcia és la nova portera del Pradenc, provinent del desaparegut Torroella, és juntamen amb Kappy un dels nous fitxatges de l'equip femení de Prats.
1 Quina és la teva trajectòria futbolística?
Vaig començar a 4rt de primaria jugant a futbol sala, després els 12 anys, com que ja no pdia jugar amb l'escola me'n vaig anar el Torroella i m'hi vaig estar fins els 18 anys... i ara, aquí em teniu jugant amb el Pradenc.
2.Què creus que ha de tenir una bona portera?
Ganes de jugar i no tenir por de fer les coses malament. Si té aquestes dues qualitats, ja té molt de guanyat.
3.Aquest any has fitxat pel Pradenc, què n’esperes d’aquest equip?
Gran companyerisme (pel que he vist n'hi ha) bons resultats, i tornar a disfrutar del futbol.
4.Com vas començar a jugar de portera?
A l'hora del pati a l'escola, quan demanava als nens per jugar a futbol em feien ficar a la porteria, i aquí em va començar a agradar.
5.Vas jugar en categories inferiors de la Selecció Catalana, que en vas treure del teu pas per la selecció?
Una gran satisfaccó amb mi mateixa, veure que res és imposible i grans amistats.
6.Ets partidària de fer una tercera divisió catalana?
D'aqui uns quants anys quan ja hi hagin més equips si, de moment, ja està bé.
7.Què hi trobes a faltar al futbol femení català?
Espectadors.
8.Una jugadora?
Queda lleig que ho digui jo però no el segueixo gaire el futbol femení, ja sigui per falta de transport o per altres motius, pero si he de triar una jugadora i potser de categories inferiors a trio Laura Vall, una màquina.
9.El futbol és cosa d’homes?
No, si fós cosa d'homes jo no estaria responent a una sèrie de preguntes sobre el futbol.
I ja per acabar..
10.Què t’ha aportat el futbol?
Moltes coses, unes sensacions inexplicables, i per suposat no pensar per un sol, sinó pensar pel grup.
GRÀCIES ANNA!
Marta Nogué
1. Perquè vas començar a jugar a futbol? Be, dons vaig començar perquè fa molt temps que m’agrada el futbol, a l’escola de ben petita sempre estava al mig dels nois, i a casa amb el meu avi sempre parlem de futbol. A la primera temporada del pradenc volia apuntar-me però a casa no em van deixar. Ara a la segona després d’insistir a casa i una companya acabar-me de convenç-se, vaig decidir entrar al món del futbol, i la veritat es que n’estic molt contenta tant per l’esport en general, com sobretot per l’equip i les companyes que hi he trobat.
Com has vist aquesta temporada al Pradenc?
Suposo que tothom te dies millors que d’altres, i el pradenc n’ha tingut de tots. Vam acabar la primera volta amb una molt bona sisena posició, on tothom se’n podia sentir molt orgullós. La segona sembla que no ha anat tant bé però tot i així hem mantingut aquesta sisena posició tot i que falten els dos partits finals i la podem perdre.
Deixa’na banda la classificació penso que el Pradenc ha estat un equip lluitador, sobretot contra els equips més difícils, i que ha crescut molt durant aquesta temporada. Aquest es el primer any que el Pradenc ha jugat a futbol onze, i a part de dues jugadores i les entrenadores que tenen més experiència, les altres com a molt porten dos anys jugant a futbol. Per tant penso que no ens podem queixar dels resultats del nostre equip.
A mitja temporada et vas lesionar. Què ha significat per tu no poder jugar tant com haguessis volgut?
Parlant malament, si em permeteu, “una putada”. Vaig començar la temporada amb moltes ganes d’aprendre i de formar part de l’equip i donar tot el que pogués quan estava jugant. Com dius tu a mitja temporada em vaig lesionar i m’he perdut tota la segona volta. M’hagués agradat poder jugar tota la temporada lògicament, però crec que n’he tret una cosa positiva. Després d’estar gairebé tres mesos sense jugar aprens a valorar el que realment t’importa el futbol. He vist com les companyes guanyaven i també perdien partits i les ganes de poder estar al seu costat i participar en el joc, fan augmentar la il·lusió de jugar de nou i tornar a patir, lluitar, gaudir, riure... al costat d’aquest gran equip!
El millor moment de la temporada? I el pitjor?
Es molt difícil dir el millor i el pitjor, perquè hi ha molts moments bons i d’altres moments no tant bons.
Un dels millors moments es quan hi ha un bon ambient tant al camp com al vestidor, on veus a totes les companyes contentes, tant si s’ha perdut un partir però s’ha lluitat, com quan guanyes. Personalment tinc un moment que em va fer molta il·lusió, que va ser contra el Vic remei, on vaig marcar el meu primer i únic gol de la temporada.
I el pitjor, dons podria dir el moment que em vaig lesionar. Però també tots aquells moments que hi ha mal humor dins el vestidor després de perdre un partit on no s’ha lluitat tot el que es podia.
Havies practicat d’altres esports abans del futbol?
Esport com el futbol no, de petita havia fet aeròbic, i ara de més gran hip-hop, però ho vaig deixar perquè no m’agradava, i em vaig apuntar a futbol. Se que no tinc el nivell de moltes companyes però m’agrada i intento esforçar-me i poder aprendre al màxim, i alhora donar al màxim de mi quan sóc dins del camp.
6. Què t’ha aportat el futbol?
Doncs bàsicament el futbol m’ha aportat amistats. El bon rollo de l’equip i el companyerisme que hi ha entre totes es una cosa molt valorable i que fa que tothom que entre a formar part d’aquest equip, com és el meu cas, si pugui sentir còmoda, i poder practicar l’esport que li agrada envoltada d’un bon ambient. Per altre banda també m’ha aportat més afició al futbol en general, i moltes ganes de continuar jugant la següent temporada.
Des d’aquí vull donar les gracies a tot l’equip del Pradenc per haver-me donat l’oportunitat de poder practicar i gaudir de l’esport que realment m’agrada!
GRÀCIES MARTA!
Judit Serrat
Com vas començar a jugar a futbol?
Ben bé, no és un d’aquells fets que me’n recordi gaire, sinó crec , que a mesura que m’anava fent gran, vaig començar a entrar en tot el món del futbol, i a veure partits, però clar, no el podia practicar. Només a casa, a l’escola....
Fins que l’any passat, degut a l’interès de bastantes noies pel futbol es va crear un equip femení a Prats, i llavors ja m’hi vaig poder apuntar, i espero que duri molts més anys.
Perquè futbol i no un altre esport? N’has practicat algun altre abans?
Bé,el futbol és el meu esport favorit. Quan era petita vaig practicar patinatge i aeròbic, però sincerament no m’agradava gaire. Finalment gràcies a la creació de l’equip femení del Pradenc, vaig poder practicar el què realment m’agradava, el futbol.
Amb aquests dos anys que fa que jugues, quins moments destacaries?
D’entrada no recordo cap moment concret, però si que es recorda aquells partits com per exemple amb el Palautordera que varemlluitar el màxim i finalment varem perdre per la mínima, aquests són bons moments. A part dels bons moments també en puc destacar algun de més dolent, com perexemple el partit de tornada amb el Tona.
T’agrada més futbol 7 o futbol 11?
Sincerament a mi m’agrada més el futbol 11 ja que és un futbol diferent. Amb el futbol 7, és un camp molt reduït i per tant no et dona lels avantatges que dóna el futbol 11 de fer xuts llargs, o llargues passades a les companyes.
El Pradenc té possibilitats de quedar sisenes, un bon debut a futbol 11 ?
Estaria perfecte poder quedar en una sisena posició, però havent perdut amb el Taradell potser sens farà una mica difícil. Aquesta setmana jugant amb el Gurb haurem d’intentar esforçar-nos el màxim per tal de no quedar amb un resultat molt desigual, i la setmana que bé hauríem de guanyar el St. Quirze de Besora. Encara que tot i així pot ser no recuperaríem la sisena posició.
Coneixes la situació del futbol femení català? Que me’n dius?
Crec que cada dia es va desenvolupant més, en un principi les noies que jugaven a futbol no eren ben vistes, en canvi ara hi ha hagut un canvi en que cada dia més noies, senten una atracció pel el futbol en general. Crec que això s’ha establert molt bé a Catalunya, i per tant, cada dia hi ha més equips que tenen un o més equips de fèmines.
Un jugador/a que admiris?
Bé, amb la dolentatemporada del Barça, és difícil triar, però potser el jugador seria el Bojan, ja que amb la seva curta edat, aquest any ho ha fet molt bé i ens certs moments a tibat de l’equip.
Què t’ha aportat el futbol?
El futbol m’ha aportat moltíssimes coses, com ara noves amistats, i a part d’això també que no es pot anar refiada, i gràcies a les entrenadores saber més coses del futbol.
GRÀCIES JUDIT!
Lídia Escrigas
Com vas començar a jugar a futbol?
La veritat és que no puc dir que des de ben petita el futbol ja m’aficionés , més aviat no el trobava massa interessant. Però un cop vaig començar a créixer em va començar a cridar l’atenció; mirar els partits del barça o anar a veure els amics jugant a futbol em va començar a agradar.Tot i així l’únic recurs que tenia de jugar a futbol era a l’hora de gimnàs encara que això va fer que cada dia m’agradés més . De seguida que van proposar fer un equip de futbol femení a Prats vaig voler formar-ne part, però els estudis i haver de treballar m’ho van prohibir durant un temps. Quan l’equip ja portava uns quants mesos en marxa vaig decidir apuntar-m’hi. Des d’un principi m’he sentit sempre molt ben acompanyada. Així que ara puc dir que formo part d’un gran equip de futbol que te moltes ganes d’ensenyar i tirar endavant, i això és una gran sort.
2. Com has canviat de la temporada anterior a aquesta?
Bé, el principal canvi és el tipus de futbol, que ha canviat també la meva posició dins el camp. Crec que hi ha una gran diferència entre el futbol set i el futbol onze. El futbol que estem practicant ara m’ha ajudat i m’ha fet millorar en diferents aspectes. Primer de tot em permet poder córrer molt més; també ajuda a que el toc de pilota sigui mes eficaç, i a part molts altres aspectes petits que es porten a terme dins al camp. Per tant crec que hi ha hagut una millora en el meu joc, ja sigui pel tipus de futbol, com també pels consells i ajudes per part de les entrenadores.
3. Ets una noia amb velocitat i t’encanta córrer per bans. Et veus en un altre lloc?
La meva velocitat és una virtut que es pot aprofitar molt en la posició que estic jugant, i la veritat és que m’encanta jugar allà. Crec que no sóc massa polivalent, per tant no serviria en gaires llocs més. Tot i així no em faria res jugar en un altre lloc si el pogués dominar.
4. El millor moment de la temporada? I el pitjor?
Crec que no hi ha moments concrets. Durant la lliga es viuen moments fantàstics, com també se’n viuen de no tant bons. Per mi els millors moments són després de guanyar un partit havent jugat bé i a més veure que les teves companyes estan totes satisfetes amb el partit, el sentiment que es respira en aquell moment és genial.
I els pitjors moments són quan perdem un partit després de no fer cap esforç per voler guanyar-lo, crec que l’esforç dins el camp hi ha de ser sempre.
5.Un bon gol contra el Tona, per quan el pròxim?
Això de fer gols no és una costum per mi. La veritat és que el gol va ser d’un centre de la Regu que vaig poder rematar fàcilment, i el mèrit per mi va ser molt de la Regu.Tot i així per mi va significar molt, era el meu primer gol en la lliga i va fer que cregués una mica més en mi. D’això ja fa molt temps i encara no m’ha arribat el segon gol, com he dit no ho porto massa bé i de moment no crec que en faci cap altre, tot i que l’intenció hi és.
6.Amb quin jugador/a t’identifiques?
Doncs no m’he parat mai a pensar amb qui em puc assemblar. Crec que cada jugador té alguna cosa que el fa especial i únic. Hi ha molts jugadors que envejo però no crec en tenir mai res com ells.
Tot i així , en l’únic en qui tinc una retirada (segons algunes jugadores) és el Maradona, suposo que ja sabreu per què.
7.Una virtut? I un defecte?
Com a virtut destaco les meves ganes d’aprendre i de voler arribar a fer més del que estic fent.El meu defecte és enfadar-me quan un partit no em surten bé i després pagar-ho amb els altres.
8.Què t’ha aportat el futbol?
Crec que m’ha aportat moltíssimes coses. Primer de tot unes grans companyes que han arribat a ser amigues, si la bona relació que porto amb totes elles no fos especial segur que el futbol tampoc ho seria tant.Després les entrenadores, que han arribat a ser tres amigues més, i unes grans professores per a mi. I a part d’això poder entendre’l molt millor i saber que no és tant sols un esport, sinó que també és una diversió.
GRÀCIES LÍDIA!
Gemma Calafell
Quina és la teva trajectòria futbolística?
La meva trajectòria futbolística no ésgaire llarga. Al col·legi a l’ hora del pati jugar a futbol qui no ho a fet mai?Estic parlant evidentment de les noies que realment ens agrada el futbol, jo com que les notes no m’ anaven gaire bé no em van deixar jugar a futbol en cap equip federat. perquè a mes deien que era un esport de nois.Em vaig haverconforma a jugar a l’ hora del pati i al carrer amb els amics. Quan tenia 25 anysal meu poble i havia un cartell que demanaven noies per jugar en el Torroella i se’m va il·luminar la cara, vaig dir ara es la meva (val mes tard que mai jejejejejejejej).Vaig trucar i em vaig apuntar. Estava nerviosa per saber com aniriai il·lusionada per una cosa que em pensava que ja no faria.
Va anem al gra ;6 temporadesal Torroella i Una al Pradenc
Abans ja ho havies fet en algun partit puntual, però aquesta temporada has sigut la portera titular. Com ha estat aquesta experiència?
Al principi quan les entrenadores em van proposar de ser la portera em va agradar laidea i em pensava que seria un repte per superar-me, perquè com be diusuna cosa és ser portera puntual i l’altra és estar cada dia sota els pals, és una responsabilitat. La experiència ha esta molt bona, no em pensava que m’ ompliria tan.
Un consell per a les porteres que comencen?
Això de donar consells no se’m dóna gaire bé, però l’únic que els hi puc dir és que s’han de creure que “PODEN”, i no perdre la paciència als primers partits, que la portera va aprenent i es fa més forta a mida que juga més partits.
Quin és el teu millor record de futbol? I el pitjor?
En tinc molts de millors records,diria el meu primer partit, estavaen un núvol perquè començava una nova etapa.
El pitjor sense cap dubte ha estat haver de deixar forçosament de jugar. Ara estava disfrutant jugant i volia millorar molt més, perquè em faltava molt per aprendre.
Va, deixa un missatge per a les companyes que deixes
Ha estat una sorpresagratificant tenir-vos com a companyesm’ ha aportat molt personalment, perquètot hi haver-hi diferència d’edat no m’he sentit desplaçada. Sou unes magnifiques companyes tan dins com a fora, i espero que continueu molt temps sent un “Grandíssim equip”. Moltes gràcies a totes, no us oblidaré mai.
Has pogut arribar allà on volies?
Podria dir que sé, però seria mentida, perquè a l’inci d’ aquesta temporada em vaigposar un repte. Ja ho he dit abans que volia aprendre i millorar moltíssimi per motius de salut he hagut de deixar-ho i m’he quedat a mitges, però és el quèhavia de fer ara.
Què t’ha aportat el futbol?
El futbol m ‘ha aportatconèixer molta genti viure moltes experiències, a més fas esport i estàs en forma jejejjejejeje
Que et vagi molt bé Gemma! Ens ha encantat poder disfrutar de tu!
Anna Soler
1. Com vas començar a jugar a futbol?
Des de ben petita puc dir que he tingut una gran afició pels esports, però el que sempre m’ha agradat més és el futbol. Però, malgrat la meva afició, a 6è de primària vaig decantar-me pel bàsquet. Quan començava la meva sisena temporada a l’equip, van informar-me del projecte de formar un equip femení a Prats de Lluçanès. Aleshores, vaig apuntar-me al FC Pradenc.
2. Com veus el futbol femení en general?
L’esport femení destaca per la seva absència en els mitjans de comunicació: èxits que no reben cap reconeixement; competicions que tenen un seguiment puntual, sense continuïtat; proves femenines camuflades entre una notícia que fa referència a la prova masculina, etc. Però a poc a poc, tot i aquests inconvenients, crec que el futbol femení ha avançat en els últims temps. Això es demostra en que cada vegada hi ha més clubs que compten amb un o diversos equips femenins, aquest és el cas del F.C Pradenc que va incorporar el femení a la temporada 06-07.
Actualment encara hi ha una desigualtat visible i notable, però totes hem de vetllar perquè la dona futbolista sigui més valorada i hem de seguir afirmant amb una clara contundència que “el futbol també és cosa de dones”.
3. Què destacaries del teu joc?
La veritat és que no ho sé ben bé. L'esforç, potser.
4. La primera temporada de capitana, que vol dir això per tu?
És una satisfacció personal saber que les jugadores de l’equip em van atorgar un vot de confiança. Sempre recordaré aquest gest.
5. Com valores aquesta primera temporada del Pradenc a futbol 11?
Per començar, cal remarcar que la majoria de jugadores vam començar la passada temporada a practicar el futbol; futbol 7. Aquesta, que per moltes de nosaltres és la segona temporada, hem passat al futbol 11.
Crec que la majoria, tot i la nostra poca experiència, ens hem adaptat força bé a aquest canvi, respecte la temporada passada. Hem millorat en molts dels aspectes, i estem fent un bon paper dins el nostre grup.
6. Amb quin jugador/a t’identifiques?
Doncs la veritat és que no ho sabria dir. Però un dels jugadors que admiro és el Carles Puyol.
7. El teu primer record del món del futbol?
Doncs dir per a mi tot són petits records en aquest món: dins el camp cada bona passada, cada oportunitat de gol, defensar correctament i ajudar a una companya, etc. En conclusió, he vist que el futbol no tot és el que es veu en els 80 minuts de joc, sinó que hi ha moltes altres coses que he pogut descobrir i viure.
8. Què t’ha aportat el futbol?
El futbol m’ha permès conèixer i fer amistats. A més, en cada moment em proporciona moltíssima il·lusió.
I ara unes quantes preguntes curtes...
- Blanc o negre?
Negre.
- Carn o peix?
Carn.
Estudies o treballes?
Estudio
Música?
Rock català.
Barça o Madrid?
BARÇA!
Cafè o tallat?
Tallat.
Passada endarrere o sempre endavant?
Endavant, sempre que es pugui.
GRÀCIES ANNA!